Victòria Carreras i Archs és vicedegana de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) des de l’any 2004. Va néixer a Manresa però viu al Maresme des de 1992, i al veïnat del Pla de l’Avellà, de Cabrera de Mar, des del 2000. Carreras va llicenciar-se en Psicologia el 1984 a la UB. En finalitzar la carrera, es va incorporar com a professora ajudant al Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Facultat de Psicologia de la UB, institució on es va doctorar el 1988 i n’és professora titular des de 1989. Actualment, imparteix classes de les assignatures troncals Psicometria i Dissenys de recerca del grau de Psicologia. Entre d’altres càrrecs, Carreras és membre de la Comissió Mixta entre el Consorci Sanitari del Maresme i la UB i membre de la Comissió Mixta entre l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i la UB.

La carrera de Psicologia, avui en dia, atrau molts estudiants?
És una carrera molt sol·licitada. En aquest moment hi ha vuit centres a Catalunya on s’imparteix Psicologia, i en el cas de la Universitat de Barcelona és on hi ha més demanda. En els últims 10 anys la nostra Facultat s’ha projectat moltíssim. En l’àmbit europeu, hi ha molta vinculació, entre d’altres, amb universitats belgues i alemanyes. És una carrera que atrau molt, però també s’està delimitant més bé. Anys enrere venien alumnes de diferents batxillerats i formacions, i ara cada cop ens arriben més alumnes del batxillerat científic, per exemple.

En el context actual de crisi, com veu la sortida professional d’aquesta carrera?
La Psicologia és una disciplina relativament nova, i això vol dir que sempre apareixen nous àmbits d’aplicació. Des del disseny de la cabina d’un avió, pel que fa als aparells en l’àmbit de percepció, fins al tractament de persones que han estat en sectes. Sempre apareixen espais en altres professions, per exemple la gerontologia, ja que cada vegada vivim més i apareixen trastorns que abans no hi eren. Jo sóc optimista, sí que hi ha sortida, i en molts àmbits diferents.
 
Com els han afectat les retallades efectuades en els darrers temps en Sanitat?
A part de les retallades directament a la Universitat, patim les retallades a la Conselleria de Sanitat, a la Conselleria d’Ensenyament i a la Conselleria de Justícia. Així, no només ens afecta en l’àmbit d’Ensenyament, sinó que també limita aquells que ja s’han llicenciat. A més, afecta les pròpies pràctiques en què hi ha conveni amb institucions hospitalàries, perquè si es redueixen serveis no poden assumir el mateix volum d’alumnat que abans.

Però, quin és el seu punt de vista sobre les retallades?
M’agradaria tenir més informació. Jo haig de confiar en què les coses s’han de fer com les estan fent. Tinc la sensació que hem estirat més el braç que la màniga, vivíem de subvencions i d’ajudes. Els alumnes es queixen que la matrícula de la Universitat és molt cara, però els estudiants estan lluny de pagar el cost total dels seus  estudis. Així, tens la sensació que ens hem acostumat a què ens donin les coses. Tots hem d’entendre que cal fer esforços i que, si els fem, ens en sortirem.

Un altre dels temes que han generat controvèrsia en el món educatiu, els darrers mesos, és el de la immersió lingüística. Què en pensa vostè?
Jo sóc una defensora de la meva llengua i de la meva cultura, per tant, la considero totalment necessària. Coneixo Bèlgica (la part de Flandes) i em sembla un model a imitar el fet que allà s’ensenya en neerlandès, però tothom sap, a més, francès i anglès, perquè les pel·lícules són en versió original subtitulada. Per això, no entenc que nosaltres per aconseguir una cosa així, haguem de lluitar tant, ja que ensenyar idiomes a un nen petit contribueix a desenvolupar el seu cervell. Parlant com a psicòloga, un nen bilingüe té unes capacitats que no té un nen monolingüe. Tots els arguments científics són a favor del multilingüisme. A la Facultat amb els nostres alumnes estrangers, els Erasmus, no hem tingut mai cap problema, s’adapten. El que sí caldria és que ens arribessin els alumnes amb un nivell d’anglès molt més alt.

Creu que aquesta crisi actual ens afecta tant com pot semblar cada dia? Es magnifica des dels mitjans de comunicació?
Probablement sentir les notícies no ens tranquil·litza.  És cert que la mancança d’habitatge i menjar afecta, el que no em sembla raonable és que aquells que no estan en una situació així, que tenen feina, estiguin amb aquesta angoixa, tot i que tots els canvis són angoixants, i les crisis, històricament, comporten canvis.

Hi ha malalties noves relacionades amb els joves?
S’està observant que el consum de tòxics, com la marihuana (cànnabis), afecta els cervells joves i els produeix psicosi. Hi ha molts elements que afavoreixen l’aparició de trastorns en els joves: el canvi que ha patit l’estructura familiar, l’endarreriment a l’hora de tenir responsabilitats, el tipus d’informació, les noves tecnologies, etc.

En aquest segle XXI la malaltia mental tindrà més incidència que mai, com alguns apunten?
No crec que hagi d’augmentar. De fet, sempre ha existit, però se l’anomenava d’una altra manera, es deia que eren els nervis. I l’anorèxia, per exemple, no es considerava com un trastorn. Hi ha trastorns que apareixen ara que ja hi eren fa 50 o 100 anys, però s’amagaven o no s’acceptaven, com l’abús a menors o la violència de gènere. Alguns trastorns mentals que ara s’estan diagnosticant, abans no es consideraven així. També l’explicació mística era la resposta a les coses que desconeixíem.

Estem lluny dels nivells europeus en Psicologia?
Hem millorat molt. De fet, recentment el Parlament espanyol ha aprovat la regulació de la Psicologia com a professió sanitària. La nostra Facultat portava set anys lluitant, perquè fins ara no estava regulada.