Qui som  |  Contactar  |  Inici

    núm. 1351  



04 de març de 2015

  Registra't     Login     Entorn de gestió de l'usuari     Logout     Donar-se de baixa  
   

   Articles. Els nostres col·laboradors, escriuen setmana rere setmana.




La Clau

  La Clau


Creixement personal - Dossier del detectiu - Entrevista - La claueta - Parlem de… - Sèniors - Vindràs - Vostè escriu


«És important ser conscients fins a quin punt encara estem immersos en comportaments masclistes»


Carme Pla (Terrassa, 1966) és una actriu catalana llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona el 1990. Membre i fundadora de la companyia T de Teatre i protagonista de la sitcom catalana Jet Lag, també ha treballat en diversos muntatges teatrals, en llargmetratges i sèries de televisió com a actriu principal i actriu convidada. Ha sigut codirectora en obres de la companyia T de Teatre, directora (i intèrpret) i professora d’interpretació a l’Escola de teatre El Timbal. Precisament, amb T de Teatre ha protagonitzat obres de molt èxit, com ara Petits contes misògins, Homes!, Criatures o Això no és vida!, entre d’altres. Parlem amb ella amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que se celebrarà el proper 8 de març, sobre igualtat i teatre.

Com decideix crear i tirar endavant T de Teatre?
La companyia es forma a partir de l’èxit dels Petits Contes Misògins, obra que vam crear en sortir de l’Institut del Teatre de Barcelona, quan érem molt joves i desconegudes. I, des d’aleshores, fins avui.

Una companyia promoguda i integrada inicialment per dones comporta un valor afegit en una societat en la qual encara manca molt per assolir la igualtat de gènere. En la seva trajectòria com a actriu, ha notat una major dificultat pel fet de ser dona?
He notat que hi ha més actrius que actors a l’atur. Per sort, jo he viscut una situació privilegiada, perquè nosaltres ens generem la pròpia feina. Però, en general, hi ha més papers masculins que femenins. I, de papers femenins, n’hi ha molts més per a les dones joves que per a les grans.

Precisament, a Can Malet, al Masnou, impulsa el taller «Fem teatre per la igualtat», pensat per a joves de 14 a 17 anys. Què planteja aquesta proposta?
Crec que és important que siguem conscients de, fins a quin punt encara, estem immersos en comportaments masclistes (tant els homes com les dones). És normal, fa molts anys que tenim aquest patró i costa molt canviar-lo. El primer pas és ser-ne conscient.

Com s’hauria de fomentar la igualtat en la vida diària, des de l’ensenyament, a casa...?
Des de l’ensenyament, a casa, i a la feina, al carrer. I també fent-nos un autoexamen totes les persones. Com he dit abans, és un patró que tenim impregnat.

Arribarà un moment en què el Dia Internacional de les Dones no serà necessari? És molt lluny, encara?
Crec que cada vegada hi som més a prop. Però, sí, encara és lluny. Hem de tenir present que hi ha societats que encara estan més endarrerides, en aquest sentit. I podrem dir que hem aconseguit l’objectiu quan hi arribem totes les societats; si no és així, no val.

La societat en què vivim dóna prou suport a les dones emprenedores? Què més caldria fer?
Suposo que en dóna, però en podria donar més. La dona és un motor molt important de creació, i això s’hauria de cuidar i alimentar.

La violència de gènere continua sent un problema greu en el dia a dia. On cal incidir per trobar la solució?
En l’educació, des de petits. Per reconduir la persona que té una conducta violenta cap a l’altre sexe i per detectar aquest tipus de conductes i no ser-ne una víctima sense adonar-se’n fins que ja és massa tard.

Tornem a la seva trajectòria als escenaris: del teatre passa a la televisió. És molt diferent el públic que va al teatre del de la petita pantalla?
La diferència més gran es troba en la repercussió d’un mitjà i l’altre. La televisió et dóna una popularitat en un sol dia que el teatre no et podrà donar en anys. Però l’espectador que va al teatre és molt bon espectador. L’ideal és que la televisió generi espectadors de teatre (cosa que passa).

El teatre en català també ha rebut amb força els impactes de la crisi. Ara mateix, i a grans trets, en quin moment creu que ens trobem, tant a nivell creatiu com en l’existència de companyies i la seva capacitat per dur obres a l’escena?
Ja diuen que «la crisis agudiza el ingenio». Ens inventem maneres de seguir endavant amb pocs mitjans, i això genera creativitat, enginy... Però ja seria hora que posessin la cultura al lloc que li correspon. Hi sortiríem guanyant tots, ara i en el futur.

A l’escenari, què és més difícil, fer riure o fer plorar?
No t’ho sabria dir... Fer emocionar, en general. Aconseguir que allò que succeeix a dalt de l’escenari arribi als sentiments de la gent. Aquest és l’objectiu.

Abans d’arribar al públic des de l’escenari, en una obra calen molts preparatius i assajos. Quan poden tardar a estrenar una obra que hagin promogut des de T de teatre?
Si l’obra ja està escrita, un parell de mesos. En processos on ha calgut buscar material i, després, encarregar un text, hem arribat a trigar mig any.

La formació teatral reglada, a l’Institut de Teatre de Barcelona per exemple, on vostè va formar-se, ha ajudat a consolidar una escena estable en català?
Està clar que una institució que es dedica a formar actors i actrius ajuda a tenir una planter de professionals de qualitat. De tota manera, un actor o una actriu es va formant durant tota la vida.

Quina és la recomanació principal que faria a algú que té la inquietud de ser actor o actriu?
Que estudiï, que s’hi apliqui molt i que hi posi totes les hores que pugui. I que no defalleixi, perquè, com tot a la vida, té pujades i baixades.

Viu al Masnou. Quina és la seva relació amb el Maresme? Com veu la comarca?
Estic encantada de viure al Masnou. Considero que els qui vivim al Maresme som una mica privilegiats. Evidentment, falten millores, i confio que s’aniran aconseguint.

 
imprimir   enviar   



Bernat Rubí · Joier   11/02/2015
«El mercat és el que marca en cada moment quines són les tendències»

Celeste Paz · Campiona de pàdel   28/01/2015
«Em trobo, sens dubte, en el millor moment.»

Joaquim Batlle · President del Consell Regulador de la DO Alella   10/12/2014
«Treballem perquè, en el futur, tota la DO sigui ecològica»

Tortell Poltrona   03/12/2014
«Mai he deixat de fer riure un nen; i espero que no em passi»

Pilar Senpau · Nutricionista   19/11/2014
«Estrès, dieta i exercici són els tres pilars sobre els quals es referma la salut»

Sita Murt · Dissenyadora de moda   12/11/2014
«Els accessoris són els que marquen el detall»

Joan Antoni Pous Canaleta, President del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de Mataró i Comarca.   15/10/2014
«S’està iniciant el procés de recuperació del sector, sobretot a les microempreses»

Toni Bou, 16 vegades campió Mundial de Trial   01/10/2014
«Guanyar 16 Mundials és una sensació increïble. El repte és guanyar-ne més»

Patricia Mas-Beya · Propietària de la botiga Amelia Patchwork   17/09/2014
Tot el món del patchwork al teu abast

Josep Lluís Martí, director gerent del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme    06/08/2014
«La marca Costa de Barcelona-Maresme s’ha venut bé com a destinació turística pròpia. Tenim molts encants i per a tots els gustos»

Miquel Àngel Martínez(CiU), president del CCM   30/07/2014
«Els consells comarcals són més vigents que mai, perquè ofereixen serveis de manera prioritària als ajuntaments, l’administració més propera a les persones»

Fundació El Maresme   16/07/2014
«Volem igualar l’assistència de 12.000 persones de l’any passat»

Montserrat Candini   02/07/2014
«El repte de Calella és seguir treballant per a un turisme de qualitat durant tot l’any, motor de l’economia del municipi»

JOSEP CIVIT: president del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme.   11/06/2014
«La qualitat de l’hostaleria al Maresme és molt bona»

Joan Rubio   14/05/2014
«En tres anys hem fet néixer un nou Speedgrass»

Damià Aguilar   08/05/2014
«En Marc Márquez és dels que quan fan una cosa, la fan per fer-la bé»

Oriol Bassa i Vila   09/04/2014
«La ciutadania està molt més sensibilitzada, però els que volen desfer el medi són més i actuen més ràpid i amb més recursos»

Josep Eduard Estivill   26/03/2014
«Un 30% dels nens tenen mals hàbits relacionats amb el son»

Josep Pons   12/02/2014
«El vel de la núvia és el marc d’expressió de la seva cara»





(c) Copyright 2009. La Clau del Maresme. Avís legal