Qui som  |  Contactar  |  Inici

    núm. 1366  



03 de setembre de 2015

  Registra't     Login     Entorn de gestió de l'usuari     Logout     Donar-se de baixa  
   

   Articles. Els nostres col·laboradors, escriuen setmana rere setmana.




La Clau

  La Clau


Creixement personal - Dossier del detectiu - Entrevista - La claueta - Parlem de… - Sèniors - Vindràs - Vostè escriu


L’aula és diversa, no podem tenir una sola manera d’ensenyar


Juliana Bacardit i Garriga té molt clares les necessitats educatives que necessitem per als nens i nenes, infants i joves. És la presidenta del Moviment Educatiu del Maresme, una entitat que considera que cal fer una renovació pedagògica tenint en compte el moment en què vivim: «Si la societat canvia, en educació no podem mirar cap a una altra banda».

Juliana Bacardit i Garriga té molt clares les necessitats educatives que necessitem per als nens i nenes, infants i joves. És la presidenta del Moviment Educatiu del Maresme, una entitat que considera que cal fer una renovació pedagògica tenint en compte el moment en què vivim: «Si la societat canvia, en educació no podem mirar cap a una altra banda». Bacardit porta pràcticament tota la vida vinculada al món de l’ensenyament. Primer va ser mestra en l’Etapa d’Educació infantil, i posteriorment va treballar a les Aules d’Acollida de secundària. Al llarg de la seva carrera professional diu haver aprés molt. És positiva i molt agraïda amb la seva feina, la fa amb complaença i així ho transmet amb la seva manera de conversar.


Quina és la tasca del Moviment Educatiu del Maresme?
El MEM és una associació adscrita a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya que està formada per persones que treballen en diferents àmbits educatius. L’organització permanent del MEM ens reunim setmanalment, cada dos mesos aproximadament fem una junta, i un cop a l’any celebrem l’Assemblea amb totes les persones associades al MEM. La nostra tasca bàsica és formar i assessorar el professorat, des de l’Escola Bressol fins a Secundària. La nostra activitat estrella, però, és l’Escola d’Estiu del Maresme. A part, també fem jornades i organitzem xerrades de temes d’actualitat. També formem en llengües a persones que imparteixen classes de llengua materna (àrab, xinès, amazic, yola...) per tal d’oferir estratègies i metodologies per millorar l’aprenentatge. A principi de curs també fem xerrades d’acompanyament a pares i mares d’alumnes de primària i secundària perquè cal que les famílies s’adonin de la importància que té la seva implicació i col·laboració amb el centre. Ha de quedar clar que l’escola té un paper important en la tasca d’educar, però que aquesta no es substitutòria de la de la família. Això els pares i mares ho han de saber. La responsabilitat de l’educació dels seus fills és seva. És mlt important de compartir-ho amb l’Escola i l’Institut.

En quins àmbits educatius treballeu?
Les nostra formació va adreçada a tots els àmbits educatius, des de l’Escola Bressol fins a Secundària.
El MEM és una entitat activa: feu programes de ràdio, cursos… Qui pot participar en aquestes activitats? S’ha de formar part del MEM?
A Mataró Ràdio (cada dilluns de 18 a 19 h) i a Ràdio Premià de Mar (dimecres de 12 a 13.30 h)
tenim programes setmanals en els quals participen la majoria de centres de primària i secundària de la ciutat. Els programes funcionen amb un Grup de Treball que fa propostes de temes de caràcter educatiu, ja que el títol del programa és diu «Educació dia a dia» i hi participen tant persones associades al MEM com no.

Què es treballa en els cursos que realitzeu?
Treballem sempre sobre les necessitats que ens fan arribar els mateixos professionals. Des del MEM podem fer propostes però sempre tenim en compte les necessitats dels professionals. A l’Escola d’Estiu es fan unes enquestes a través de les quals ens poden fer arribar propostes de cursos i formacions. Els temes són molt diversos. De cara a aquest proper curs tenim previstos cursos sobre l’educació assertiva, l’aprenentatge cooperatiu, la comunicació positiva, la manera d’expressar-nos, la creativitat, l’educació de la veu… És una proposta molt àmplia i variada.

Quin és el nivell educatiu de les escoles del Maresme?
Això és molt difícil de contestar... Hi ha molts indicadors i circumstàncies que fan variar el nivell educatiu: ubicació de l’escola, perfil de l’alumnat, metodologies que s’utilitzen, projectes del centre… Tot això fa que els resultats que obtenim siguin uns o uns altres. Això no vol dir que tinguem escoles de primera i de segona, vol dir que les aules són diverses, com ho són els professionals o els recursos de què disposa el centre. Per tant, el resultat depèn de molts factors.

Els resultats de les proves de competències bàsiques són resultats objectius?
Personalment a mi no m’agrada adjudicar els resultats en una sola prova. Confio més en una avaluació continuada. Amb això no vull dir que no hi hagi d’haver proves puntuals. Penso que el professorat no només s’ha de basar en els resultat dels exàmens, sinó que també ha de tenir en compte altres factors a l’hora d’avaluar. Hi ha aspectes que són molt importants per a la persona: l’actitud del dia a dia, la relació de l’alumne amb el professorat i amb els altres companys... Jo penso que la nota ha de ser global, tenint en compte tots els factors. Adjudicar-ho tot en un resultat d’un moment determinat no m’és vàlid, tot i que penso que exàmens sí que se n’han de fer. 

En quins sentits creieu que l’educació s’hauria de renovar o canviar?
Necessitem canviar la manera de mirar i d’avaluar. Per exemple, aquest any, el títol de l’Escola d’Estiu del Maresme era «Transformem l’Educació»; el tema ja diu molt. Penso que els professionals de l’ensenyament hem d’estar molt oberts i no enquistar-nos en fórmules, perquè el món és canviant i per això s’ha d’anar revisant el què fer, com i quan ho fem. Estem en un moment en què hem de revisar i actualitzar la tasca docent. Segurament hi ha aspectes que no responen al moment actual. L’aula és diversa, per tant no podem tenir una sola manera d’ensenyar. Això vol dir que hem de ser conscients de la diversitat i hem de fer servir estratègies que permetin no fer la classe adreçada només a un perfil d’alumnat. Hem de revisar la metodologia d’ensenyament. Els alumnes, cada vegada més, aprenen diferent. Tenim les noves tecnologies i els alumnes poden estar permanentment connectats. Això no vol dir que sàpiguen més que abans, però sí que pels seus ulls passa molta informació.
L’horari escolar és un altre tema a revisar, hem de veure si s’adapta al moment actual de les famílies. Hi ha diverses estructures familiars, uns treballen i altres no; això fa que els horaris actuals potser no siguin els més adequats.

Per quin tipus d’educació aposteu, una escola d’educació més lliure, al ritme de cada infant dins un mateix curs?
Dins de l’aula no podem impartir en un sol format ni un sol llenguatge. Quan comença el curs no coneixes suficient els teus alumnes, però cap al mes de desembre l’ensenyant ja coneix els seu alumnat i sap quins perfils, nivells, necessitats, capacitats i habilitats té a la seva classe, tant a nivell cognitiu com social. Per tant, el professorat s’ha d’organitzar la classe en funció de les necessites dels grups-classe, segons la diversitat existent a l’aula, per tal d’arribar a tothom, explicant el mateix però de diferent manera. El professor no pot parlar només en un sol llenguatge. S’han de respectar els ritmes de tots els alumnes.

Esteu d’acord que els mestres d’escola han perdut autoritat?
Dit així és difícil. Sempre hi ha un mal dia per a un professor o una mestra perquè som humans, però no hi ha grans dificultats a l’aula i, si es dóna el cas, cal gestionar-ho: els professionals disposem d’eines i estratègies per fer-ho. A les escoles hi ha una normativa que els pares i mares també han de conèixer, i s’ha de fer complir. Els professionals hem de gestionar els conflictes com a responsables, però després s’ha d’explicar a la família per tal de poder-ho compartir. Els pares també s’han d’implicar, perquè l’escola col·labora en l’educació dels seus fills, però ells en són els responsables.

Què necessiten els professors, per sentir-se segurs en el seu àmbit educatiu?
La seguretat ve per diverses bandes, com els recursos dels quals disposes i altres aspectes. Ara bé, el docent necessita habilitats, professionalitat, conèixer bé el grup-classe... Necessitem motivar l’alumnat i seduir-lo. En part, és la clau. La professió de mestre o ensenyant t’ha d’apassionar, perquè si no és molt difícil seduir. Pots tenir un dia dolent, com tothom, però una persona que es dedica a la docència ha de ser conscient que el seu caràcter influenciarà els alumnes. La nostra feina és de molta responsabilitat. Hem d’estar molt a l’expectativa dels interessos dels alumnes. Hem de fer el que toca fer, perquè així ho diu la programació de cada curs, però ho hem de fer de la millor manera possible i amb els millors mètodes. Mètodes que serveixen per a un curs i possiblement no per al curs següent. Mètodes o estratègies que engresquin, els sedueixin, els apassionin, perquè s’han de compartir moltes hores junts a l’aula, i això també influirà sobre els resultats. El professorat ha de transmetre il·lusió i empatia al seu alumnat.
Des del MEM penseu que és fonamental que els pares estiguin involucrats en l’educació dels seus fills i filles. En quin punt estem?
En general, les famílies viuen immerses en el dia a dia, amb les obligacions  i dificultats que viuen en aquests moments algunes d’elles. A vegades, els pares i mares no saben com gestionar situacions que es produeixen amb els seus fills. L’escola fa el seu paper, però el pare i la mare han de ser conscients que són ells els qui han de marcar allò que es pot fer i allò que no. Els pares han de poder portar la contrària als seus fills si cal, independentment de si aquests es reboten o no.
Durant les vacances, sovint observes als parcs o terrasses situacions de relació de famílies amb els seus fills. Situacions crispades que sorprenen. Durant les vacances les famílies passen tot el dia junts, i això ja se sap... Cada estiu em sorprèn aquesta actitud. En canvi, a l’escola, un professional té 25 o 30 alumnes i ningú no es planteja que un professor es pugui crispar.

Quins tipus d’escoles necessiten canvis: públiques, privades o concertades?
Com ja he fet referència abans, hem de tenir una altra mirada de l’educació, emmirallant-nos sobretot en el moment actual en què ens trobem. Per una part hi ha l’aspecte acadèmic, però també s’ha de veure com ho encaixem des del punt de vista social. Per exemple, pel que fa a l’horari dels centres de secundària. Segurament s’haurien de poder oferir activitats de reforç o de lleure a les tardes com a estona més enllà de l’horari acadèmic, encara que no sigui el mateix professorat qui realitzi l’activitat.

Si poguéssiu escollir, com seria una escola ideal?
L’escola ideal no existeix, com tampoc no existeixen les persones perfectes. Des del MEM ens decantem per una escola oberta de mires, que tingui en compte la diversitat i que treballi per projectes. Que contempli en el seu projecte educatiu aspectes com la transversalitat, la cohesió social, l’aprenentatge cooperatiu, la pedagogia sistèmica, la llengua catalana com a llengua vehicular i també el respecte per la resta de les llengües que tenim als centres.


Quines perspectives teniu per al nou curs?
Seguir fent cursos adreçats al professorat i xerrades dirigides a les famílies. Les expectatives de l’escola d’estiu d’enguany han esta molt bones, 320 inscrits. Esperem continuar amb el ritme d’aquests darrers anys, aquesta ha estat la 36a edició. Estem molt contents perquè aquest professorat en època estival podria estar a la platja, però ha decidit assistir a aquests cursos de formació. Això, a nosaltres ens encoratja i ens anima a tirar endavant. La gent té ganes de formar-se i veure noves tendències per poder impartir en el seu centre i a la seva aula. Per això creiem que des del MEM estem en una bona línia.

 
imprimir   enviar   



Abel Almena   05/08/2015
«A l’edat de 12 anys em feia els meus propis ‘megamixos’»

Eudald Calvo Català   29/07/2015
«Estic segur que en pocs mesos serem independents»

Carla Zaplana   01/07/2015
Els sucs verds en aporten energia ajuden a deporar el nostre cos

Colla gegantera de Cabrera de Mar   03/06/2015
Colla gegantera de Cabrera de Mar

«Cuinara va dirigit a totes les persones del Maresme usuàries de Thermomix® i que potser tenen poc temps però volen menjar sa… i bo! »   20/05/2015
«Cuinara va dirigit a totes les persones del Maresme usuàries de Thermomix® i que potser tenen poc temps però volen menjar sa… i bo! »

«Es comença a percebre una reactivació del mercat en general, tant de venda com de lloguer»   13/05/2015
«Es comença a percebre una reactivació del mercat en general, tant de venda com de lloguer»

Marta Matheu   22/04/2015
Especial Motor - Entrevista A MARTA MATHEU

Ester Casanovas, autora del llibre Pagesos de ciutat   08/04/2015
«Tenir un hort urbà t’ajuda a valorar la feina que fa el pagès»

Lina Morales · Alcaldessa de Cabrils   25/03/2015
«Cabrils és una combinació perfecta de modernitat i tradició»

Johan Cruyff · President de la Fundació Cruyff   11/03/2015
«M’agrada assistir als programes de la Fundació i viure en primera persona la feina que fem.»

Carme Pla · Actriu   25/02/2015
«És important ser conscients fins a quin punt encara estem immersos en comportaments masclistes»

Bernat Rubí · Joier   11/02/2015
«El mercat és el que marca en cada moment quines són les tendències»

Celeste Paz · Campiona de pàdel   28/01/2015
«Em trobo, sens dubte, en el millor moment.»

Joaquim Batlle · President del Consell Regulador de la DO Alella   10/12/2014
«Treballem perquè, en el futur, tota la DO sigui ecològica»

Tortell Poltrona   03/12/2014
«Mai he deixat de fer riure un nen; i espero que no em passi»

Pilar Senpau · Nutricionista   19/11/2014
«Estrès, dieta i exercici són els tres pilars sobre els quals es referma la salut»

Sita Murt · Dissenyadora de moda   12/11/2014
«Els accessoris són els que marquen el detall»

Joan Antoni Pous Canaleta, President del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de Mataró i Comarca.   15/10/2014
«S’està iniciant el procés de recuperació del sector, sobretot a les microempreses»

Toni Bou, 16 vegades campió Mundial de Trial   01/10/2014
«Guanyar 16 Mundials és una sensació increïble. El repte és guanyar-ne més»





(c) Copyright 2009. La Clau del Maresme. Avís legal