Qui som  |  Contactar  |  Inici

    núm. 1340  



22 d'octubre de 2014

  Registra't     Login     Entorn de gestió de l'usuari     Logout     Donar-se de baixa  
   

   Articles. Els nostres col·laboradors, escriuen setmana rere setmana.




La Clau

  La Clau


Creixement personal - Dossier del detectiu - Entrevista - La claueta - Parlem de… - Sèniors - Vindràs - Vostè escriu


Persones i territoris
Daniel Vidal Panyart   07/03/2012


Si bé és obvi que són les persones les que paguen, com es reverteixen aquests diners en el seu entorn territorial és el que interessa.

Un dels arguments més jacobins i homogenitzadors és aquell que diu que són les persones les que paguen els impostos, i no pas els territoris. És ben cert. Ara bé, les persones habiten un entorn (viuen, treballen, consumeixen, es formen, fan cultura, en un territori). En el fet de pagar impostos i rebre’n prestacions, hi ha característiques comunes i constants entre les persones d’un mateix territori, per exemple, Catalunya? Aquesta seria la pregunta.
I la resposta: evidentment que sí. Mentre que si vius en una comunitat, pagant els mateixos impostos com a persona, tindràs escoles de música gratuïtes, més prestacions a la sanitat, autovies de franc i un ordinador per alumne a l’escola pública; en un altre territori, com al Principat, de tot això en tindràs molt menys. Paga la persona, però el territori, a través de les inversions que fa l’Estat, li ofereix menys.
Un exemple més proper. Tot els veïns d’un barri paguen la quota de l’Associació de Veïns per organitzar la Festa Major (no és molt bon exemple, perquè aquesta quota és voluntària i els impostos no). Però després, encara que paguin les persones, els beneficis es distribueixen desigualment per edificis (com a símil territorial). Així, els del bloc 20, per dir alguna cosa, reben les postres de Festa Major a casa, tenen tiquets gratuïts per a la fira i una taula reservada a l’envelat. En canvi, els del bloc 40, que paguen igual o més, han de portar ells les postres, els tiquets de la fira els costen 1 euro cadascun i de reserves, res de res.
Si bé és obvi que són les persones les que paguen, com es reverteixen aquests diners en el seu entorn territorial és el que interessa. Per tant, segons si vius en un territori o un altre de l’Estat espanyol, encara que paguis el mateix, l’impost surt més o menys car. A Catalunya paguem més i rebem menys.

 
imprimir   enviar   



Frustració

Visual, visual

Supervisors paral·lels

V de voluntat

La piulada i la premsa

Espai d’interacció

Crítica o rapidesa

Viquipèdia, una opció ideològica?

A què sona la festa

Informació global i visió crítica

Capelletes digitals

Mort digital

Lleis i democràcia

Lectura, suport i codi

Millorar l’autogovern

Eina, tortura o teràpia

Estar al núvol

Cafè amb ceba

Posicionar-se

Televisor de butxaca





(c) Copyright 2009. La Clau del Maresme. Avís legal