Per què s’ha de créixer? El principi del creixement continuat és un principi que, filosòficament, acaba amb ell mateix

Creixement. Creixement. Creixement. I així podríem seguir. El Dr. Goebbels ja deia en plena ascensió del règim nazi que una reiteració acaba sent veritat i que, encara més, s’ha de privar l’enemic -el públic destinatari de la propaganda- de qualsevol informació que pugui generar un argument en contra.
Per què s’ha de créixer, parlant en termes econòmics? La pregunta -evidentment sense resposta per part de les autoritats que tan sols utilitzen el principi com a excusa-, en realitat, amaga el que jo crec que és el principi fonamental d’aquesta crisi i que, a l’estil més goebbelià, s’ha amagat acuradament: funciona el capitalisme? Té alternatives?
Per què s’ha de créixer? El principi del creixement continuat és un principi que, filosòficament, acaba amb ell mateix ja que en un món finit, amb recursos limitats però també amb clients o compradors limitats -és a dir, quantificables- créixer, créixer i créixer o el que és el mateix produir més, produir més i produir més arribarà un moment en què topi amb la mateixa finitud del sistema: o hem crescut fins esgotar els recursos o tothom ja té de tot i no cal produir res més.
Potser hauríem de canviar el punt de vista. Potser no cal créixer, sinó distribuir millor la riquesa. Potser no cal créixer, sinó evolucionar, canviar el sistema d’arrel encara que aquest mantingui la mateixa mida. Aquests dos, per exemple, són objectius que pot marcar-se l’empresariat, en lloc de créixer. Ara bé, aquests objectius alternatius són realment ridículs si el que realment vol dir créixer o creixement és més beneficis (per a uns) i més lucre personal.

Cal créixer?