Estem acostumats -i aquests dies ho hem comprovat- que les cançons tradicionals de Nadal només se centrin en els personatges principals

Estem acostumats -i aquests dies ho hem comprovat- que les cançons tradicionals de Nadal només se centrin en els personatges principals. La Maria, el Josep, el bon Jesuset i, com a molt, els Reis d’Orient. Ara bé, també són interessants, emprant un terme dels audiovisuals, les nadales spin-off.
Spin-off o esquitx es refereix a la idea de situar uns personatges, els quals en una altra història o producció eren secundaris, en primer pla; és a dir, construir un nou relat on aquests caràcters que abans havien passat per l’acció de forma més discreta són ara els protagonistes i lideren l’evolució dels esdeveniments.
Doncs ara fa dos anys el grup de moda Manel presentava la cançó Un camell d’Orient de ple estil nadalenc. El curiós de la història és que la visita màgica i el repartiment de regals per la Ciutat Comtal no focalitza l’acció en els Reis d’Orient sinó en el camell. Home, no sé si és per republicanisme (presidents de la República d’Orient no queda molt fantasiós), o bé per militància al PACMA, però la qüestió és que és original i divertit veure la trajectòria des de la visió musical d’aquesta bèstia del desert. I si els Reis són màgics, els camells també, renoi, o potser encara més ja que els porten a sobre amb els regals...
La idea és atractiva. Friso per escoltar l’any vinent ja alguna nadala que parli del ruc de l’estable i la monotonia de les visites pastorils o de la torturada i penedida fúria de l’infern que ha d’encendre cada dia la caldera (i després pagar el gas!). En tot cas, el nostre ric repertori etnomusical s’ha avançat als Manel i ja incorpora alguna perla en format spin-off: us recordeu del Rabadà?