D’imbècil cap amunt és com consideren els polítics europeus els ciutadans del Vell Continent

Això és el que ets tu, lector. I jo, també, evidentment. D’imbècil cap amunt és com consideren els polítics europeus els ciutadans del Vell Continent. No té cap altra explicació: ens tenen per inútils. Com si no, s’explica l’alarmisme i la negació rotunda d’un referèndum democràtic a Grècia? Doncs perquè no es refien de la nostra opinió, dels nostres criteris per decidir.
Inútil també és el títol que ostenta i llueix Europa com a bressol de la democràcia i defensor dels drets individuals i col·lectius. Potser sí que la idea va néixer aquí ara fa més de dos-cents anys. Ara bé, les idees s’han d’aplicar. I el que hem vist aquests darrers dies és el triomf de la llei del mercat, de la recerca del benefici personal i privat, per sobre de la democràcia. Els mercats aixafen la democràcia (en sortirà algun Català Pic contemporani que ho il·lustri?).
És d’imbècils també no veure llavors les raons i les motivacions -i sobretot les conseqüències- dels indignats i de les classes populars: ens volen tan sols per fer sacrificis, no ens volen per decidir; no som subjecte polític, som subjecte financer (i passiu). Aquest és el leitmotiv dels nostres temps. Fins i tot amb un resultat del referèndum grec (ara ja anul·lat) amb conseqüències catastròfiques per a Europa hauríem d’estar-ne orgullosos: el poble ha decidit, ha pogut opinar. El contrari és un camí molt perillós: condicionar el benestar a la manca de decisions i d’intervencions, ja ho alertava Constant al segle XIX, implica una pèrdua de llibertats. Reaccionem? Hi intervenim?