Els nous mitjans digitals fan bandera de la immediatesa. ‘Pots assabentar-te a l’instant del que ha passat al món’, seria el seu lema

Els nous mitjans digitals fan bandera de la immediatesa. ‘Pots assabentar-te a l’instant del que ha passat al món’, seria el seu lema. Ara bé, la immediatesa per la immediatesa potser no té sentit, sobretot quan encara ens hem de qüestionar sobre si aquest saber actualitzat al segon és realment útil i pràctic.
Avui en dia hi ha una distància temporal cada vegada més estreta, més reduïda, entre el temps en què succeeix un esdeveniment i el temps en què se n’informa al gran públic. Malauradament –o potser afortunadament- encara hi ha un marge que ara es limita a uns minuts i que són necessaris per a la redacció –per als moviments mecànics d’escriptura- de la notícia. Encara que la transmissió sigui “immediata” fan falta aquells segons per escriure el missatge.
Blocs, Facebook o Twitter, aliats amb el periodisme, transporten informació en qüestió de segons. Però, cal? Tres consideracions. Primera, la velocitat és més qüestió de negoci que no de necessitat informativa. Amb els nous mitjans, el diner s’obté renovant cada vegada més ràpid la informació per tenir més visites. S’ha de fer caducar el contingut.
Segona: aquesta renovació compulsiva provoca una gran quantitat d’informació, un alt volum de dades, que, paradoxalment, acaben creant desinformació ja que no som capaços –humanament, en un sentit cognitiu- de processar tots els fluxos informatius que ens bombardegen. Alhora, la informació és de més baixa qualitat perquè es prima la velocitat.
I finalment, i també interessant, no ens canvia res la vida el rebre la notícia al matí, a la tarda o a la nit. En el 99.9% dels casos la informació és completament deslligada de la nostra rutina. Per tant, rebre la notícia al telèfon dient que “Ja han capturat Bin Laden” no és útil ni deixa de ser-ho: simplement, no ens afecta. Cal anar amb compte amb la immediatesa per la immediatesa i veure què ens està substituint.