Estic indignat! Daniel Torras i Segura 10/06/2011
Fa uns dies, hauria donat qualsevol cosa per algú amb noves idees que s’acostés a col·laborar amb nosaltres, per un cop de mà; ara en els partits no es pot col·laborar, tan sols a les assemblees Jo també ho estic. Fa uns dies era un treballador, amb dificultats per arribar a final de mes, que sacrificava temps lliure i de família per uns ideals i un projecte de millorar la societat; ara, de cop i volta, resulta que sóc un polític i sóc de l’stablishment. Fa uns dies, suava la samarreta enganxant cartells, fent reunions, organitzant actes per atreure gent que volgués, també com jo, canviar el sistema des de dins; ara resulta que hi estic per la poltrona, que no escolto ningú i que vull mantenir l’status quo. Així m’ho fan saber (no me n’havia adonat). Fa uns dies, hauria donat qualsevol cosa per algú amb noves idees que s’acostés a col·laborar amb nosaltres, per un cop de mà; ara en els partits no es pot col·laborar, tan sols a les assemblees. Estic indignat. Les hores i hores invertides en el que jo anomenava un “voluntariat polític” s’han transformat en un tres i no res en la pertinença a una “classe política”. Segueixo sent el mateix: cobro justet, visc de la targeta de crèdit, demano ajudes a Serveis Socials però, segurament, ja no les rebrem, pago hipoteca, la meva parella està a l’atur, de sortir a sopar fora com a molt un dia al trimestre, i, sobretot, crec fermament que el sistema ha de canviar. I com jo, molts més implicats. Ara, però, ja no servim. Som el dimoni. Som l’obstacle. Democràcia real ja! Estic indignat. El poble té el poder. El poble ha de parlar. Ara bé, el 50% del poble no vota i dels que voten, molts donen suport indirecte a la dreta amb el seu vot en blanc (molts suport directe). Revolució! Sí, jo també la vull. Tenim el percentatge més baix d’Europa en afiliacions sindicals i als partits. Els lectors esquiven les notícies de política, com a molt els titulars. Els canals de participació existeixen; Per què no es fan servir? Estic indignat. És un sentiment estrany, també estic il·lusionat: Que continuï la revolució! Jo ja fa anys que treballo per ella.
|
|
Del poble...
Unitat, divisió i representació
Comunicació al buit virtual
Grau en Sexe Oral
Viure per treballar
Universitat i democràcia
Per què dic no a la Marató
Unió indissoluble
Español sense España
Quan el federalisme és irresponsabilitat
Muffin
Pacte
Diada històrica (i histèrica)
Alternatives
Mexicà sud-europeu
Rescat, i què?
Cyberactivisme, realpassotisme?
Immaterialitat versus materialitat
El renaixement dels musicals
Persones i territoris
|