Avui en dia, el símbol de la saviesa no és tant una acumulació de dades i coneixements com la destresa per trobar una bona font d’informació amb agilitat, en poc temps. El savi no és aquell que s’encorda, sinó qui troba.

Aquesta pregunta no és cap novetat. L’any 2001, Mark Prensky, entre d’altres, ja  es preguntava si les noves tecnologies provocarien una nova forma d’aprendre, és a dir una nova forma d’organitzar els processos cognitius. Darrerament, se’n torna a parlar.
Hi ha alguns elements que semblen clars. Avui en dia, el símbol de la saviesa no és tant una acumulació de dades i coneixements com la destresa per trobar una bona font d’informació amb agilitat, en poc temps. El savi no és aquell que s’encorda, sinó qui troba. El poder de tanta i tanta informació per les xarxes desplaça, fins i tot ridiculitza, la necessitat de memoritzar llistes o patrons de coneixements. Per què si tot es pot consultar en un clic?
Un altre element és la segmentació del coneixement. Precisament per la sobreinformació existent i per l’accés multicanal i continuat a tot tipus de dades, sembla ser que la nostra aproximació al coneixement és cada vegada més breu, més interrompuda, més multimodal i més en entorns mòbils. Perdem la concentració i la lectura en profunditat.
El que no se sap és, però, si aquests canvis són positius o negatius. Dir que són negatius és fàcil i relaxant, però no per això correcte. No ho sabem perquè, precisament, ho estem jutjant i valorant des d’uns patrons que s’han forjat amb un sistema de coneixement molt diferent.  Potser és més important per al desenvolupament de la Humanitat la recerca ràpida i la reacció àgil que no pas la tant alabada i venerada “memòria”.  No ho sé. Crec, però, que en ambdós casos és vital la capacitat d’interpretació, el criteri. Això, ni amb Internet ho hauríem de perdre.