Aquesta frase la vaig sentir dir, per primera vegada, a l’expresident del govern Sr. Felipe González; almenys, fins aleshores no l’havia escoltat mai. Però amb el govern del Sr. Rajoy, en comptes de cafè ja podem dir “tallat per a tots”.
Quan el Sr. González va utilitzar aquesta frase de “café para todos”, eren molts cafès, però sempre li quedava el recurs que els menys privilegiats s’haurien de conformar amb un descafeïnat o bé malta.
De totes maneres, amb la crisi que estem patint i els temps difícils que estem vivint seria bo substituir el cafè per la camamilla o, millor encara, per la til·la.
D’altra banda, vull referir-me als jubilats, que haurem de pagar un percentatge per als medicaments, receptes, pròtesis... com que som un col·lectiu que estem fora de circulació i no tenim cap sindicat que defensi els nostres interessos, potser hauríem de convocar una manifestació; això sí, com que qui més qui menys va amb bastó, crosses, cadira de rodes o ranquejant com pot, podríem concentrar-nos a la plaça de Catalunya, sense moure’ns, ja que no estem per fer recorreguts, això sí, portant pancartes.
Bé, és un suggeriment que naturalment no es portarà a terme, i continuarem engaltant-les totes, perquè som un col·lectiu que fem més nosa que servei, per això no tenim cap estament que protegeixi ni defensi els nostres interessos.
És trist arribar a vell, però ho és més no arribar-hi, no? Vés a saber.