Que “dimitir, no és una paraula russa”, és una de les moltes conyes, acudits, vinyetes, gags i enginys diversos que hom pot llegir, escoltar o veure per la tele i que, tot i el moment injust, insultant i vergonyós que ens toca viure, ens ajuda a somriure amb aquest humor tan d’aquí i m’atreviria a dir, tan humà, que utilitzem en moments tan complicats com aquest.
Treure’n ferro mentre es plasma una realitat tan fastigosa com la present és el que l’enginy de molts pensadors ens ajuda a desdramatitzar i relativitzar amb més o menys encert i de manera més o menys senzilla, irònica o àcida una realitat en la qual gairebé tots identifiquem els nostres problemes, però els atenuem i minimitzem.
Així doncs, aprofito aquestes ratlles per agrair aquest humor tan necessari a tots els que l’inventeu o el feu arribar a les nostres vides i que ens ajuda a treure aquest petit somriure tan i tan necessari.