Cadascun de nosaltres, en l’entorn que li és proper, pot realitzar la seva aportació, tan insignificant com vulgueu, per tal d’eradicar el pensament únic de la nostra vida.

Els éssers humans tendim a creure que tothom pensa el mateix que nosaltres i en el moment que ens trobem amb algú que no pensa el mateix caiem en la temptació de considerar que està equivocat. Ens costa ser conscients que cada un de nosaltres és un ésser especial, únic i irrepetible, forjat per totes i cadascuna de les situacions i experiències que li han tocat viure. El pensament de cada un dels éssers humans és, doncs, tan especial, únic i irrepetible com ell mateix.
En realitat, cada un de nosaltres posseeix una part de la veritat que, lluny de ser antagònica a la veritat dels altres, n’és complementària. Podríem dir, doncs, que només des de l’esperit de conèixer, comprendre i compartir allò que posseïm, serem capaços de créixer en saviesa, de manera que augmentarem la nostra parcel·la de veritat.
Lluny d’això, massa vegades, tendim a ancorar-nos en les nostres creences i a ignorar la veritat dels altres, de manera que dificultem enormement la possibilitat d’intercanvi enriquidor, pel fet de tancar la porta al diàleg, únic instrument al nostre abast per a l’adquisició de nous coneixements.
L’exemple clar d’aquesta manera de viure la podem observar en la manera de comportar-se de molts sectors de la societat actual. La classe política, per exemple, fa temps que ens té acostumats que cada polític des de la seva perspectiva, defensi el seu pensament com a únic i veritable, i combati activament qualsevol altra visió de la realitat que no sigui la del seu partit. Val a dir, en honor a la veritat, que aquest no és un tarannà només dels polítics, el podem observar també en molts altres àmbits, on preval el “si no estàs amb mi, estàs contra meu”, de manera que es perd pel camí qualsevol possibilitat d’enriquiment.
 Sembla de sentit comú que, si els éssers humans volem evolucionar, ens esmercem justament a cercar tots els trets que ens uneixen i, alhora, intentem per tots els mitjans al nostre abast aglutinar i incorporar harmònicament tots els trets que ens diferencien.
De la mateixa manera que, en l’àmbit mundial, no podem viure tranquils mentre hi hagi bosses de fam, d’analfabetisme, de pobresa i d’injustícia; en l’àmbit individual, tampoc no podem dir que hem evolucionat mentre no aprenguem a estimar-nos, això vol dir respectar-nos i respectar aquells que ens envolten. El respecte absolut al pensament propi i al pensament de l’altre és l’única via per entendre i resoldre les grans diferències de la humanitat. I aquesta és una tasca que cal iniciar en el terreny individual si volem que, amb el temps, reverteixi en una millora col·lectiva.
Cadascun de nosaltres, en l’entorn que li és proper, pot realitzar la seva aportació, tan insignificant com vulgueu, per tal d’eradicar el pensament únic de la nostra vida. En la mesura que permetem a l’altre que s’expressi i, alhora, estiguem oberts i disposats a entendre el seu pensament, sense combatre’l d’entrada, assolirem cotes majors de saviesa, de comprensió i de respecte.